Ingredientes: Cosas que pienso, preguntas sin respuesta, ideas para guardar y un puñado de fotos.

27 septiembre 2007

Andorra, el dia de la marmota



Fa uns dies vaig visitar el Principat d'Andorra. Va ser una visita principalment per veure els amics que han quedat allà i essencialment per presentar a la nostra filla als seus "tiets" andorrans. Tot i que hem anat fent escapades desprès de la nostra marxa ara farà un any, mai havíem tingut massa temps de fixar-nos en com estava el país. Aquest cop si. I ens vam quedar molt parats, alhora que preocupats per la situació que viu el Principat. La primera sorpresa va ser abans, quan vam decidir fer nit per poder atendre a tots els compromisos que teníem. Al buscar hotels per Internet ens vam quedar molt sorpresos de la rebentada de preus. Hem fet nit en un cèntric hotel, per molt menys del que costava feia un parell d'anys. Però les sorpreses han continuat només entrar al país. Les cues han desaparegut. Nosaltres ens pensàvem que era gràcies a l'obra i miracle del carril bus, però ràpidament ens ho han desmentit. Es veu que ha marxat força gent i de turistes cada cop en venen menys. Conforme enfilàvem la carretera direcció a Encamp hem anant descobrint un seguit de locals emblemàtics tancats: El xoxolao, El Mort, Restaurant Tarragona, ... a més ens han dit que tanca el Punt de Trobada i l'Hiper. Això si que pinta malament! Resulta que a la majoria d'aquest locals els ha tocat la revisió del lloguer i ara han de pagar lloguers entre sis mil i nou mil euros. No recordo la quantitat de locals que he vist en venda, traspàs o lloguer, però són molts. També m'han comentat que hi ha famílies que estan a punt d'arribar al que es coneix com fallida econòmica familiar. No guanyen per pagar despeses. Com sempre, hi ha uns quants que esperen que rebenti tot, per treure cullerada amb les subhastes de bens i immobles.

Però el més preocupant de tot, ha estat trobar una societat atrapa en el temps. Com a la pel·lícula "Atrapado en el tiempo" de Bill Murray, que cada dia quan s'aixecava tot començava de nou i fes el que fes, sempre acabava passant el mateix. A Andorra, sembla que cada dia sigui el dia de la marmota. Sempre succeeix el mateix, en el mateix lloc, amb els mateixos protagonistes, amb la mateixa cadència, amb el mateix tempo. Aquests dies es parlava dels horts dels padrins, que aquest any si que van els cotxes a la Fira d'Andorra, ... sort que hi ha comunals que sinó la cosa pintava més aviat tediosa. Que Andorra està visquen una crisis galopant és evident. No fan falta estudis, només cal palpar el que es viu al carrer i escoltar el que la gent opina.
I per acabar-ho d'adobar, es continua malmetent el territori buscant solucions a la caiguda del turisme. Fins quan no s'adonaran aquests polítics que carregar-se el poc patrimoni natural que els hi queda als andorrans és la seva sentència de mort? Però ells no escolten. Ara fan Naturlàndia (un nom antagònic a la seva definició com la intel·ligència militar), la variant de Rocafort (desfiant qualsevol llei de la Natura), el Madriu que sembla que només preocupi a la Unesco,... I així una llista interminable de despropòsits. Però el poble continua aixecant-se a la mateixa hora, i anant a treballar com cada dia. Es treballa molt a Andorra, de fet la majoria dels nostres amics gairebé només fan això: treballar. Ni parlar-ne de conciliar la vida laboral i familiar. No sigui que la gent tingui massa temps per pensar cap a on va aquest país, faci un cop de puny a la taula i els que manen comencin a tremolar. De fet, a un any vista, crec que Andorra està només feta i pensada per treballar. Res convida a fer una altra cosa, es com la maledicció de la marmota. El dia que algú aconsegueixi trencar-la, tot renaixerà a Andorra. Tant debò, no sigui massa tard.

3 comentarios:

Ningú és Perfecte dijo...

Jo també visc, eh?
Encara que - és cert- treballo més hores de les que caldria.
És difícil de dir. Jo sóc- ja ho saps- molt crítica amb Andorra, bé, amb els seus governants i també amb els ciutadans que en definitiva som els culpables de tenir els polítics que tenim.
però jo no crec que Andorra estigui pitjor. Crec que Andorra passa un mal moment i que aquest mal moment és necessari per a què reaccioni- diga'm idealista...
Encara hi ha moltes coses que m'agraden del país, i sobretot crec en el potencial de la gent. encara que durant deu anys més ens haguem de despertar amb la mateixa cantarella del despertador.

Ningú és Perfecte dijo...

Teniu una filla molt guapa!

Juanjo Sánchez dijo...

Gràcies per lo de la filla. Tens raó, però es curiós com tots amb els que vam parlar, ens van dir que gaire bé només traballàven i no feien res més. En algun cas, fins-i-tot sabia jo més que ell sobre l'actualitat andorrana.
Per la resta estic d'acord, però un any desprès em va semblar veure un dejà vu!

Cuida't!